www.mallorcared.es

Buscador de Mallorca, mallorca

mallorca
español
catalan
ingles
aleman
frances

Recopilación de Chistes, cuentos y rondalles de les illes Balears.

Antes del matrimonio:
Antes del matrimonio:
ÉL : ¡Sí!, Por fin. Que duro fue esperar.
Ella : ¿Quieres dejarme?
ÉL : NO! Ni siquiera lo pienses.
Ella : ¿Tú me amas?
ÉL : Por supuesto, una y otra vez
Ella : ¿Alguna vez me has sido infiel?
ÉL : Noo! ¿Cómo te atreves siquiera a preguntar eso?
Ella : ¿Me besarías?
ÉL : En cada oportunidad que tenga
Ella : ¿Te atreverías a golpearme?
ÉL : ¿Estás loca? No soy ese tipo de persona
Ella : ¿Puedo confiar en ti?
ÉL : Sí
Ella : ¡Mi amor!
Después del Matrimonio:
Lea de abajo a arriba
chistes
Emergencia gatuna
En cierta ocasión, la oficina de emergencias, recibe una llamada de una persona histérica.
- ¡092! ¡092! ¡Rápido por favor, mándeme una ambulancia, la policía, a los soldados, es más, hasta los de inmigración, pero de una vez!
Atónita, la operadora responde:
- Señor, espere, cálmese, ¿cuál es la emergencia?
- ¡Hay un gato en la ventana! Grita la voz.
Ay señor, dice más aliviada la operadora, ¿todo este escándalo por un gato?
- Sí, pero dese prisa, ¡Está usted hablando con el periquito!
chistes
Ratas solitarias
Está una ratita sentada, aparece otra y le dice: - ¿Qué haces aqui tan solita, ratita? Y le contesta la otra: - Nada, esperando un ratito...
chistes
Caperucita y el lobo
Va Caperucita Roja cantando por el bosque:
- Soy Caperucita Roja, una niña muy feliz...
Cuando de pronto ve al lobo y le dice:
- Señor Lobo, !ya lo vi detrás de ese árbol!.
El lobo sale corriendo y Caperucita continúa su camino cantando su cancioncilla. Después de unos pasos vuelve a ver al lobo:
- Señor Lobo !ya lo vi de nuevo!, está detrás de esos matorrales.
El lobo sale corriendo y Caperucita sigue su camino cantando. Poco después se topa de nueva cuenta con el lobo:
- Señor Lobo, !ya lo vi otra vez, detrás de esa roca!.
El lobo sale muy enfadado y dice:
¿Será posible, es que no se puede cagar tranquilo en este puñetero cuento?.
chistes
El toro asomado a la ventana
- Pero Marcial, ¿cómo estás así de vendado?
- Ya ves, anoche, que bebí hasta el agua de los floreros, y vi venir dos toros... y quise saltar por una ventana de las dos que veía...
- ¿y?
- Mala suerte. Salté por la ventana que no era, y me cogió el toro que sí era.
chistes
La dona que es va tornar mig dona, mig peix

Una donzella gallardíssima estava tan enamorada de la mar, que refusava tots els partits i deia que es volia casar amb la mar. Un dia, en una barqueta, se’n anà molt endins, i quan ja no veia terra, s’emmirallà amb les aigües i caigué a la mar, d’on no n’ha sortit més, i es convertí en mig dona, mig peix posseïdora d’una gran bellesa.

En les nits de bon clar de lluna surt a flor d’aigua, fins a mig cos, tota nua i amb la cabellera estesa, i sembla talment una dona que es banya. Habita un palau submarí ple de meravellosos i sorprenents encisos. Sent una gran atracció pels homes, els quals procura atreure’s amb cançons deliciossísimes, sovint acompanyades amb un instrument de corda.

El cant de la sirena té una atracció immensa i és difícil de poder sostreure’s al desig de seguir-la. L’home que la sirena sedueix és conduït per ella al palau submarí, on esdevé marit seu; hi gaudeix d’una vida rica i regalada, però es torna mig peix com ella i no pot tornar a la vida terrena.

Encara que es presenta nua, té uns vestit preciossísims formats per tots els éssers marins més meravellosos i esplendents. Quan no pot atreure’s l’home que desitja, s’enfureix desesperadament i desencadena els temporals més terribles; la fúria de l’aigua li arrenca petxines i altres elements diamantins del vestit, elements que després llença la mar a la platja i que la mainada va a collir amb avidesa per llur procedència. Són molts els gats de mar que diuen haver-la sentida i han fet popa a corre-cuita.

chistes
El vaixell fantasma
Una tradició explica que el vaixell fantasma és la nau del famós Barbarroja, que havia portat el pillatge i la mort per totes les mars i que deia que no donaria la seva carrera per llesta fins que no hagués comès mil assassinats.

Quan només li’n mancava un per a assolir el nombre desitjat, cregué que havia de donar al seu darrer crim un caire solemnial i pensà matar un sacerdot mentre celebrava.

Un diumenge al matí baixà amb la seva ferotge gent a un llogaret costaner. Si fa no fa a l’hora de celebrar l’ofici, entrà al temple i matà el sacerdot en el moment què elevava el Sagrament, que prengué junt amb el calze i el tirà al mar.

Per aquest sacrilegi està condemnat a haver de voltar mentre el món serà món, i la seva nau, en lloc de fer-se vella, cada dia és més nova i cada dia navega amb més rapidesa i fúria.

chistes
De com foren creats la llagosta i el cranc
Quan Nostre Senyor creava les bèsties, el diable el volgué imitar i va desafiar-lo a veure qui dels dos faria una bèstia de mar que no fos cap peix i que caminés com les de terra, i que resultés ben airosa i gallarda. I Nostre Senyor va crear la llagosta i en Banyeta el cranc.
chistes
De com foren creats la llagosta i el pop
Mentre Déu feia els peixos, el diable el va reptar i li va dir que fer bèsties que nedessin per dins de l’aigua no volia cap mèrit, i que la gràcia fora fer-ne una que caminés, com ell la faria. Déu no replicà i posà mans a l’obra.

El diable envià tota una colla de dimoniots per què d’amagatotis espiessin quina mena de bèstia feia el Creador. Li van portar la nova que fes un peix rodó, vermell, amb crosta i amb quatre potes. Era la llagosta.

El diable es posà a la feina. Per tal de superar Déu, li va fer vuit potes. Presentades les dues obres, resultà que el diable va fer el pop, que no li sortí rodó; la capsa li va resultar tova; amb tantes potes no sabia de caminar, i en comptes de la gràcia de la llagosta tenia tota la fesomia del dimoni.

El dimoni no es va donar pas per perdut, i a la vista de la llagosta la volgué superar, i va voler fer tot un seguit d’animalons: la cabra, el cranc, la galera, l’escamarlà i tots els altres peixos que caminen fatxosos i malgirbats com a bona obra diabòlica.

chistes
De com foren creades la palaia i la rajada
Quan la creació dels peixos, el diable volgué imitar Déu i àdhuc deixar-lo enrera amb la seva obra. Mentre el Creador feia la palaia, procurà veure quina fesomia d’animal tenia per tal de fer-ne una altra de semblant però millor. I, després de posar a contribució tot el seu enginy, va fer la rajada. D’ací que hom digui que la palaia i la rajada són germanes i que aquesta darrera sigui qualificada de palaia del diable o de l’infern.
chistes

Cormotor

Gaspar Noguera

Web-Cams en Mallorca

Guía de empresas en Mallorca
Guía de empresas en Portocolom
Guía de empresas en Manacor
Guía de empresas en Cala d'Or
Guía de empresas en Felanitx
Guía de empresas en Llucmajor
Esta web utiliza cookies, puedes ver nuestra la política de cookies, aquí Si continuas navegando estás aceptándola
Política de cookies +